Sólo pedimos justícia. Sólo queremos libertad. Pedimos un sistema que nos represente, unos agentes sociales que nos representen. Pedimos transparència e igualdad. No abogamos por la violéncia, no somos antidemocrátas. Somos antisistema, si, pero antisistema de un sistema que no es el de la mayoria. Odiamos a la plutocrácia que nos exprime para que unos cuantos puedan augmentarse el sueldo en 12.000 euros http://www.tarragona21.com/artur-mas-puja-12-000-euros-el-sou-de-set-carrecs-de-confianca-de-les-delegacions-territorials/. Supuestamente éste nuevo gobierno catalan debia ser el de la austeridad y el de los mejores. De momento corto en sanidad y educación, el pueblo que enferme y muera y que se aborregue(más) para poder dominar con mayor eficacia.
Ahora que el pueblo ha despertado del coma, ahora que nos hemos organizado y plantado para luchar pacíficamente por algo que es nuestro, que es justo y que solo persigue un mundo mejor y un mayor bien común, ahora, el Estado despierta también y tiene miedo. Y el miedo hiere mas que las espadas así que envia a sus perros con porras para desalojar unas manifestaciones pacíficas. En la radio hablaban de que retirarian a los manifestados tan solo estirandolos. Nada de eso pasa. Las imágenes hablan, un Mosso aporreando a una pobre chica sentada en el suelo. No ofrecen resistencia, ¿ Por qué les pegan? Apuesto lo que quieran a que viene cualquier artistillo de tres al cuarto, sus fans ocupan la calle y nadie mueve un dedo para quitarlos de la via pública.
DESDE AQUÍ DENÚNCIO ANTE EUROPA Y EL MUNDO ENTERO LO QUE EL GOBIERNO CATALÁN ESTÁ HACIENDO. LLAMAD A LA GENTE PARA QUE SE INDIGNE ANTE TAN MAGNÁNIMA MUESTRA DE DESPRECIO A LAS COSTUMBRES DEMOCRÁTICAS. ¡NO A LA VIOLÉNCIA! ¡ SI A LA DEMOCRACIA!
27 may 2011
22 may 2011
Noche electoral
Esta noche es importante. No sólo se decide, en cada pueblo y ciudad del Estado, quién gestionará nuestra vida quotidiana. También tomaremos el pulso a nuestra revolución. Los indignados hace tiempo que estamos acampando en muchas ciudades y en muchos países. Quiero creer que éste fenomeno no es pasajero ni producto del clima electoral que ha sido pésimo. Confio en que se sigan produciendo acampadas y manifestaciones pacíficas hasta que el mundo entero quede cubierto por la gente que tan sólo busca un futuro.
Confio además que otros paises seguiran nuestro ejemplo y el de los países del norte de África. Cuántos más seamos mas fuerza tendremos para bloquear el capitalismo neoliberal imperante. Nuestra fuerza tiene que ser el camino al cambio, a un sistema más justo. Y no sólo a nivel local. Debemos luchar por implantarlo en cada lugar dónde quieran escucharnos.
Da igual cómo quede el mapa electoral Español, Catalan o Vasco. Democracia Real YA y el resto de grupos deben continuar. Los indignados debemos seguir presionando. Todas las propuestas y manifiestos deberan quedar canalizados en internet, a traves de foros, facebook, twitter y demás. Y si ya se ha creado algo semejante, hay que difundirlo para que llegue a todos.
Este es un gran momento para la historia. Pase lo que pase, habremos demostrado algo: no somos súbditos del capital, somos ciudadanos con consciencia.
Difundamos el mensaje: NO A LA CORRUPCIÓN, NO AL SISTEMA NEOLIBERAL, NO A LA DEMOCRACIA PARTIDISTA Y POCO REPRESENTATIVA. POR LA DEMOCRACIA, POR EL PODER Y LA VOZ DEL PUEBLO. ¡COMUNIDAD VIRTUAL UNIROS!
Confio además que otros paises seguiran nuestro ejemplo y el de los países del norte de África. Cuántos más seamos mas fuerza tendremos para bloquear el capitalismo neoliberal imperante. Nuestra fuerza tiene que ser el camino al cambio, a un sistema más justo. Y no sólo a nivel local. Debemos luchar por implantarlo en cada lugar dónde quieran escucharnos.
Da igual cómo quede el mapa electoral Español, Catalan o Vasco. Democracia Real YA y el resto de grupos deben continuar. Los indignados debemos seguir presionando. Todas las propuestas y manifiestos deberan quedar canalizados en internet, a traves de foros, facebook, twitter y demás. Y si ya se ha creado algo semejante, hay que difundirlo para que llegue a todos.
Este es un gran momento para la historia. Pase lo que pase, habremos demostrado algo: no somos súbditos del capital, somos ciudadanos con consciencia.
Difundamos el mensaje: NO A LA CORRUPCIÓN, NO AL SISTEMA NEOLIBERAL, NO A LA DEMOCRACIA PARTIDISTA Y POCO REPRESENTATIVA. POR LA DEMOCRACIA, POR EL PODER Y LA VOZ DEL PUEBLO. ¡COMUNIDAD VIRTUAL UNIROS!
21 may 2011
DEMOCRACIA REAL EN GIRONA
Hace muy pocos dias me hacia eco de las protestas que se estaban produciendo en Madrid y Barcelona. En uno de los momentos del tetxo aludi a la posibilidad de que se realizara una acampada en Girona. Dicho y hecho. El viernes pasado, la gente se reunió en una plaza centrica de la immortal ciudad de Girona y, luego de la manifestación correspondiente, se organizaron, creando 3 comisiones y acamparon.
Hoy, a pesar de la prohibición de la Junta Electoral se ha vuelto a celebrar una manifestación en la dicha plaza. A las 8 de la tarde nos reuníamos; a las 11 de la noche, por petición de la Asamblea, algunos nos retiramos, otros se quedan para votar las propuestas elaboradas por las distintas comisiones. Entre medio, 3 horas de gritos y parlamentos. Gritos contra el gobierno que no nos representa, contra la clase política corrupta, contra los banqueros expoliadores. Parlamentos y discursos para todos los gustos. Algunos solo unas pocas frases, otros poemas; canciones e incluso una oración laica han marcado la jornada. El que escribe hizo un acopio de arrojo y valentia para lanzarse a hablar a la gente. Queria transmitir a los presentes que estamos haciendo historia y que los ojos del mundo (parafraseando a Eisenhower) estan puestos en nostros y que debemos seguir juntos hasta el final.
De todos los discursos me quedo con uno del final. Un hombre, que trabja en un gimnasio ha reconocido, delante de centenares de personas, que no tiene estudios, que es un ignorante. Mas nos ha enseñado que no hace falta saber de economia para ver que algo no funciona en tu país cuando una persona mayor urga en un contenedor.
En fin, ha sido una jornada intensa. Estoy orgulloso y agradecido por vivir estos momentos y por hacerlo con tanta y tanta gente en el mundo. El 15 de mayo y los dias sucesivos seran recordados como los dias en que dijimos basta y nos levantamos contra la tiranía.
Quizás nosotros fracasemos hoy. Confio en que nuestra capacidad de resistencia y nuestra camaraderia no se apagaran mañana. Pero aunque así fuera, quedará para el recuerdo todo esto, como un símbolo, del gran poder del pueblo soberano.
¡Viva la democracia real!
Hoy, a pesar de la prohibición de la Junta Electoral se ha vuelto a celebrar una manifestación en la dicha plaza. A las 8 de la tarde nos reuníamos; a las 11 de la noche, por petición de la Asamblea, algunos nos retiramos, otros se quedan para votar las propuestas elaboradas por las distintas comisiones. Entre medio, 3 horas de gritos y parlamentos. Gritos contra el gobierno que no nos representa, contra la clase política corrupta, contra los banqueros expoliadores. Parlamentos y discursos para todos los gustos. Algunos solo unas pocas frases, otros poemas; canciones e incluso una oración laica han marcado la jornada. El que escribe hizo un acopio de arrojo y valentia para lanzarse a hablar a la gente. Queria transmitir a los presentes que estamos haciendo historia y que los ojos del mundo (parafraseando a Eisenhower) estan puestos en nostros y que debemos seguir juntos hasta el final.
De todos los discursos me quedo con uno del final. Un hombre, que trabja en un gimnasio ha reconocido, delante de centenares de personas, que no tiene estudios, que es un ignorante. Mas nos ha enseñado que no hace falta saber de economia para ver que algo no funciona en tu país cuando una persona mayor urga en un contenedor.
En fin, ha sido una jornada intensa. Estoy orgulloso y agradecido por vivir estos momentos y por hacerlo con tanta y tanta gente en el mundo. El 15 de mayo y los dias sucesivos seran recordados como los dias en que dijimos basta y nos levantamos contra la tiranía.
Quizás nosotros fracasemos hoy. Confio en que nuestra capacidad de resistencia y nuestra camaraderia no se apagaran mañana. Pero aunque así fuera, quedará para el recuerdo todo esto, como un símbolo, del gran poder del pueblo soberano.
¡Viva la democracia real!
18 may 2011
PROU!
I el poble ha dit prou. Les notícies sobre les diverses manifestacions i acampades a la Plaza del Sol a Madrid o a Barcelona són el reflex que alguna cosa, per fi, està canviant.
Tan important és el moviment Democracia real ya que alguns professors universitaris ho estan comparant amb les manifestacions de maig del 68. La diferència fonamental és que, el món en aquell moment no estava sota una gran crisis ni tampoc sotmés als ajustaments neoliberals que estem patint.
Fins ara semblava que tot el món s'estava movent excepte nosaltres; semblava, un cop més, cumplir-se el tòpic que en aquest país només sabem fer el manta i sortir de festa. A sol s'està demostrant que els tòpics, els prejudicis no funcionen. Per fi hem dit prou. Per fi ens hem indignat, per fi reaccionem. Ja fa dies que els universitaris gironins ens estem movent en contra les retallades que proposa la UDG. I des del 15 de maig, centenars de persones han iniciat el que ja es coneix com la spanish revolution.
Com a la resta de protestes, la comunitat d'internet està utilitzant tot el potencial de les xarxes socials per mobilitzar la societat civil, per coordinar les seves accions i transmetre el nostre missatge arreu del món. La importància d'internet és tal, que ahir es podia llegir a twitter que havien tallat les connexions en un radi de 300 metres.
Vivim una situació que no és la primera vegada que passa. No són pocs els que han comparat la crisi actual amb la gran depressió del 1929. Les comparacions sovint són odioses i més si considerem les condicions estructurals, socials, polítiques i culturals de l'Europa del moment amb l'actual; malgrat tot, hi ha alguns arguments que si es poden comparar. Per exemple, l'augment dels discursos xenòfobs i racistes contra la immigració o la polarització política( als 30 entre comunistes i tota mena de feixismes, actualment entre dreta neoliberal i dreta més conservadora ja que les esquerres autèntiques no estan governant) . Actualment, l'Estat del Benestar ( no ho oblidem, construit com a reacció a l'Estat comunista de la URSS) s'està esfondrant sota les noves polítiques anomenades de contenció i de regeneració. L'argument és simple: Mentre va haver-hi bonança econòmica, l'Estat servia als nostres interessos i tot anava bé; quan les coses van maldades, Estat rescata'ns i un cop ho has fet, retalla i retalla perquè no has fet les coses bé i t'has passat de la ratlla.
Fins ara hem anat aguantant, en un silenci tens, totes les mesures que suposadament han de reactivar l'economia. Malauradament, no han fet res més que generar autur, inseguretat i por. La resposta dels polítics ha sigut, o bé el silenci, o bé reforçar l'argument que ens en sortirem però mentrestant us retallo un 3% en educació, o bé, la culpa és dels immigrants que us treuen el pa de la boca i a sobre en reben més dels ajuntaments i les institucions.
Fins ara no haviem mirat cap a dalt, assenyalant els veritables culpables de la nostra situació: Polítics, banquers, empresaris, especuladors, corruptes, malbaratadors, el gran capital i els interessos personalistes. Però tot això s'ha acabat. Ja no ens poden ( ni ho han de fer) enganyar més. Hem dit prou, ens hem indignat i ara sortirem al carrer les vegades que faci falta, amb o sense permís de l'autoritat estatal ( la voluntat del poble és sobirana, per què necessitem que l'Estat ens aprovi la nostra pròpia voluntat ? ) per tal de, com a mínim, comunicar als polítics que no som tontos, que no ens ho creiem tot i callem, sinó que tenim veu i que ells estan a la poltrona perquè els hem votat, però ens hem cansat de les seves mentides, de les corrupteles, enxufismes i històries vàries.
Prou! Hem dit prou! Què aconseguirem amb les protestes? De moment, expressar un sentiment, que no és poc. També informar al món que els catalans i els espanyols no sóm diferents, que no només ens agrada la festa i la siesta; volem una societat més justa i democràtica, res més.
Mentre la gent acampa a diferents indrets d'Espanya i de Catalunya, el Ministre d'Educació anuncia que puja les taxes de matrícula entre un 3 i un 7% però això si, als alumnes que facin MÉS crèdits dels que els hi toca els donaran, atenció 150 eurus! Un motiu més per a la indignació!
L'únic que estem demanant és que es respectin els nostres drets. Volem una democràcia participativa on el poder el tingui la majoria i no la minoria del parlament o el senat. Volem un Estat que funcioni, que actui contra la corrupció ( però de veritat) que ataqui durament els enxufismes ( però de veritat), que ajudi als seus joves preparats, que ofereixi una educació de qualitat, en definitiva que funcioni.
Per aquest motiu expresso la meva total solidaritat i suport amb el moviment Democracia real ya i pregunto, per quan una a Girona? O a totes les capitals catalanes? Junts serem la força!
Tan important és el moviment Democracia real ya que alguns professors universitaris ho estan comparant amb les manifestacions de maig del 68. La diferència fonamental és que, el món en aquell moment no estava sota una gran crisis ni tampoc sotmés als ajustaments neoliberals que estem patint.
Fins ara semblava que tot el món s'estava movent excepte nosaltres; semblava, un cop més, cumplir-se el tòpic que en aquest país només sabem fer el manta i sortir de festa. A sol s'està demostrant que els tòpics, els prejudicis no funcionen. Per fi hem dit prou. Per fi ens hem indignat, per fi reaccionem. Ja fa dies que els universitaris gironins ens estem movent en contra les retallades que proposa la UDG. I des del 15 de maig, centenars de persones han iniciat el que ja es coneix com la spanish revolution.
Com a la resta de protestes, la comunitat d'internet està utilitzant tot el potencial de les xarxes socials per mobilitzar la societat civil, per coordinar les seves accions i transmetre el nostre missatge arreu del món. La importància d'internet és tal, que ahir es podia llegir a twitter que havien tallat les connexions en un radi de 300 metres.
Vivim una situació que no és la primera vegada que passa. No són pocs els que han comparat la crisi actual amb la gran depressió del 1929. Les comparacions sovint són odioses i més si considerem les condicions estructurals, socials, polítiques i culturals de l'Europa del moment amb l'actual; malgrat tot, hi ha alguns arguments que si es poden comparar. Per exemple, l'augment dels discursos xenòfobs i racistes contra la immigració o la polarització política( als 30 entre comunistes i tota mena de feixismes, actualment entre dreta neoliberal i dreta més conservadora ja que les esquerres autèntiques no estan governant) . Actualment, l'Estat del Benestar ( no ho oblidem, construit com a reacció a l'Estat comunista de la URSS) s'està esfondrant sota les noves polítiques anomenades de contenció i de regeneració. L'argument és simple: Mentre va haver-hi bonança econòmica, l'Estat servia als nostres interessos i tot anava bé; quan les coses van maldades, Estat rescata'ns i un cop ho has fet, retalla i retalla perquè no has fet les coses bé i t'has passat de la ratlla.
Fins ara hem anat aguantant, en un silenci tens, totes les mesures que suposadament han de reactivar l'economia. Malauradament, no han fet res més que generar autur, inseguretat i por. La resposta dels polítics ha sigut, o bé el silenci, o bé reforçar l'argument que ens en sortirem però mentrestant us retallo un 3% en educació, o bé, la culpa és dels immigrants que us treuen el pa de la boca i a sobre en reben més dels ajuntaments i les institucions.
Fins ara no haviem mirat cap a dalt, assenyalant els veritables culpables de la nostra situació: Polítics, banquers, empresaris, especuladors, corruptes, malbaratadors, el gran capital i els interessos personalistes. Però tot això s'ha acabat. Ja no ens poden ( ni ho han de fer) enganyar més. Hem dit prou, ens hem indignat i ara sortirem al carrer les vegades que faci falta, amb o sense permís de l'autoritat estatal ( la voluntat del poble és sobirana, per què necessitem que l'Estat ens aprovi la nostra pròpia voluntat ? ) per tal de, com a mínim, comunicar als polítics que no som tontos, que no ens ho creiem tot i callem, sinó que tenim veu i que ells estan a la poltrona perquè els hem votat, però ens hem cansat de les seves mentides, de les corrupteles, enxufismes i històries vàries.
Prou! Hem dit prou! Què aconseguirem amb les protestes? De moment, expressar un sentiment, que no és poc. També informar al món que els catalans i els espanyols no sóm diferents, que no només ens agrada la festa i la siesta; volem una societat més justa i democràtica, res més.
Mentre la gent acampa a diferents indrets d'Espanya i de Catalunya, el Ministre d'Educació anuncia que puja les taxes de matrícula entre un 3 i un 7% però això si, als alumnes que facin MÉS crèdits dels que els hi toca els donaran, atenció 150 eurus! Un motiu més per a la indignació!
L'únic que estem demanant és que es respectin els nostres drets. Volem una democràcia participativa on el poder el tingui la majoria i no la minoria del parlament o el senat. Volem un Estat que funcioni, que actui contra la corrupció ( però de veritat) que ataqui durament els enxufismes ( però de veritat), que ajudi als seus joves preparats, que ofereixi una educació de qualitat, en definitiva que funcioni.
Per aquest motiu expresso la meva total solidaritat i suport amb el moviment Democracia real ya i pregunto, per quan una a Girona? O a totes les capitals catalanes? Junts serem la força!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)